ELS CONFLICTES A L’ESCOLA BRESSOL


Els conflictes formen part de la vida de les persones, no només de la vida dels infants sinó també de la dels adults. Tots/es tenim conflictes , de ben segur podeu recordar l’últim conflicte (intern o amb altres persones) que heu tingut.

I normalment els conflictes sorgeixen quan tenim un mal dia, quan estem sensibles, quan no ens trobem bé o estem tristos. Bé doncs, les primeres setmanes de setembre a l’escola Bressol es caracteritzen justament pelss sentiments a flor de pell que tenim tots/es, tant adults com infants.

Els pares i les mares viuen moments difícils al haver de deixar els seus fills/es en un nou centre amb persones que no els coneixen; Els infants se senten tristos per la separació que estan vivint dels seus familiars més propers i alhora estan coneixent nous referents i companys, molt importants en el dia a dia. És llavors, quan els infants, fruit del seu neguit, potser mosseguen, piquen o molesten a un altre nen/a. La seva tristor i frustració l’han de treure per sentir-se millor. Com qui té un mal dia i ho paga amb la persona més propera.




Com a adults, nosaltres hem d’entendre que passen per un moment difícil, que potser és la primera vegada que se separen del nucli familiar tantes hores, hem d’entendre que se sentin incompresos, fins i tot sols. Hem d’entendre que es posin nerviosos i que de vegades, al no poder expressar amb paraules el que senten, ho expressen amb el cos, sense saber entendre què ha passat.

A la Barqueta entenem perfectament aquests moments difícils, per tant intentem acompanyar els infants de la manera més respectuosa possible:

  • Posem un límit ben clar: no es pot fer mal, ni molestar ningú, la nostra llibertat acaba on comença la de l'altre.
  • Ajudem l’infant a qui han molestat: donant-li el nostre suport, amor i comprensió.
  • Ajudem l’infant que ha començat a molestar, perquè ell és qui realment necessita la nostra comprensió, la nostra ajuda.


Però...

  • -       No castiguem a cap nen/a: en aquestes edats encara no són prou madurs com per estar-se assegut 10 minuts pensant en què han fet i que no ho tornaran a fer.
  • -       No humiliem a cap infant: de la mateixa manera que no humiliaríem a cap adult en una situació de vulnerabilitat emocional.
  • -         No cridem: ningú hauria de cridar, i menys les educadores que donem exemple amb la nostra manera de fer.

-         
-         
-          Amb aquesta idea de respecte, amb aquesta actitud serena i amb aquesta mirada comprensiva, mica en mica, amb el passar de les setmanes, anem creant un ambient tranquil, relaxat i ple d'acceptació, tot i els límits que també formen part de la vida en societat. A mida que passa el temps, tots/es ens anem coneixent millor i el neguit, la vulnerabilitat i els conflictes emocionals cada cop queden més enrere. 

Si hom se sent respectat, serà capaç de respectar qui té al costat.



Comentaris

  1. Una reflexió molt interessant. Llàstima que no sempre disposem de prou temps ni serenor per atendre la nostra canalla com caldria. I com ens agradaria ;-)
    Moltes gràcies per la vostra reflexió,
    Alfred

    ResponSuprimeix

Publica un comentari