dimarts, 14 de febrer de 2012

UN JARDÍ PRIVILEGIAT

Quan arribem a l’escola el primer que trobem és el nostre jardí, de fet cal atravessar-lo per accedir a les estances. Tenim un jardí gran, molt gran, amb espais diferenciats per la naturalesa del terra (sorra, rajoles, revestiment tou), pels desnivells (petits turonets, camí en pendent i escales), per la vegetació (arbres, herba, plantetes i arbustos de flor estacional) i pels elements que s’hi troben (arbres i casetes). Les educadores, conscients d’aquesta diversitat, n’han arranjat les diferents zones creant-hi àrees de joc per tal que els infants s’hi desplacin amb autonomia i hi trobin materials atractius.
Però la natura va molt més enllà i estacionalment ens envia éssers vius que els infants descobreixen amb gran delit. Quan no són les formigues i les seves fileres, són els cargols que accepten sense rondinar gaire treure les banyetes i fer honor a la cançó. Però també hi ha escarabats i uns cucs negres amb moltes potes que quan els infants els toquen es cargolen sobre si mateixos i esdevenen cucs-cargols, com ja els han batejat els del grup dels grans. Menys accessibles, perquè no es deixen tocar, són els ocells: tenim tórtores, garses, gavines i fins i tot una cotorra que fugint de la botiga del Camí Ral on viu, va venir un matí a visitar-nos.

El que quedarà, potser, gravat en més d’una memòria és el matí en què una mare es va trobar una mantis religiosa que s’estava a la porta i no gosava picar perquè la deixéssim entrar. La Marta va aconseguir un pot transparent per allotjar-la i així poder observar-la sense perill per la integritat de la mantis. Quin cos més llarg i quines potes! Què li podem donar per menjar? Li fem una caseta amb palets?

El nostre jardí és un privilegi. Ens l’estimem i el cuidem perquè poques escoles en tenen un d’igual.
CARME, Educadora del grup de 3. Grans

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada